Lluita antipatriarcal


EIX 5. LA LLUITA ANTIPATRIARCAL: CONTRA EL MASCLISME, LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE I L’HOMOFÒBIA

La lluita antipatriarcal inclou tant mesures d’alliberament social però també personal. A més del total suport a la lluita al carrer, l’Ajuntament també pot ser una eina tant d’agent conscienciador i mobilitzador més actiu tant des del seu poder de difusió com des de polítique concretes que el facin més igualitari i doni exemple.

Definim el sistema patriarcal com aquell que es basa en una organització social on el col·lectiu homes ostenta el poder, és a dir, és el sistema de dominació del col·lectiu homes sobre la resta de col·lectius. Aquesta organització social implica una divisió de funcions i àmbits socials en relació al sexe. Històricament a les dones se’ns ha relegat a l’àmbit privat (tasques de la llar i cura dels fills/filles) i als homes a l’àmbit públic (on es gestiona el poder). El procés de socialització que implica la vida ens educa per realitzar aquestes tasques socials assignades en funció al sexe i amb ella van adjunts tot un seguit de valors i actituds (rols de gènere).

També entenem que el sistema patriarcal és el que sustenta el propi sistema capitalista i que aquests dos es retroalimenten constantment. Així entenent que la supressió del sistema capitalista no acabarà amb el patriarcat ja que aquest produeix les seves pròpies opressions.

Així doncs, el nostre posicionament ideològic és la perspectiva feminista revolucionària, és a dir, com a dona, com a treballadora i com a ciutadana d’un país oprimit. Treballarem des de aquesta perspectiva contra les desigualtats de sexe-gènere, les desigualtats laborals i l’alliberament nacional dels PPCC.

5.1. Reptes de la lluita feminista

  • Situar la LÒGICA DE LA CURA en el centre del pensament i l’acció anticapitalista. Aquest sistema se sosté sobre nocions androcèntriques i monetaritzades del treball, invisibilitzant els treballs de les cures no remunerats que fan possible el sosteniment de la vida i la reproducció de la força de treball.Reqüestionar la noció clàssica de treball perquè només contempla el treball assalariat. A les treballadores domèstiques per exemple no se’ls reconeix el dret a l’atur o el dret a la vaga. Són lògiques que s’estenen també a precàries, aturades, treballadores sexuals, treballadores domèstiques, migrants sense papers, jubilades… Denunciem una organització sexual del treball que es troba a la base de la desigualtat social.
  • Visibilitzar, des del feminisme, que les retallades i ajustos estructurals (sanitat, educació, serveis socials) tenen un impacte de gènere específic.
    • 1. L’efecte dels programes d’ajustament estructural (PAE) (la recepta Troika) se sostenen sobre el treball gratuït de les dones, condemnades i invisibilitzades a la llar.
    • 2. La desigualtat de gènere a què ens condemna el patriarcat aboca les dones a l’exclusió social i la pobresa en major mesura que els companys homes. Ens trobem, doncs, amb un problema estructural: a igual treball, 25% menys de sou als PPCC. La crisi, doncs, no afecta tothom per igual.
    • 3. En els pressupostos de les diferents administracions ha augmentat la partida de despesa militar, policial i de pagament del deute i les retallades en les polítiques de protecció social i serveis socials, on les dones són les principals receptores.
    • 4. Retallades en polítiques d’igualtat d’un -56% i prevenció violència gènere (-22%). Sanitat -35% (augment d’exclusió social persones migrades, detecció violència, drets avortament…). Les polítiques d’atenció a la dependència s’han reduït un -47%, cosa que té una afectació directa sobre les dones –cuidadores en un 97%.
    • 5. Destrucció de llocs de treball del sector públic, absolutament feminitzat.
    • 6. Reforma laboral: substitucions de treball indefinit per temporal i la reducció de salaris implica expulsar dones dels món laboral, impedir l’accés a rendes dignes i pensions i tornar-les a la llar. Amb tot, la presència de la dona al món laboral NO ha resolt la necessitat de corresponsabilitzar el treball domèstic, ans al contrari, la dona assumeix, encara avui, la doble jornada laboral.
    • 7. En temps de crisi la institució FAMILIAR (el 97% pertany a ella) fa la funció d’amortidor social. Dóna resposta d’urgència i suport mutu a situacions de desamparança social (arriba on no arriben les dues altres institucions de protecció social: l’Estat i el Mercat). Aquest fenomen, però, retroalimenta la discriminació de gènere que pateixen les dones dins les famílies en no veure’s repartit ni el temps, ni els treballs, ni les responsabilitats ni la cura.
    • 8. Dedicació treball domèstic PPCC: 4h/dia (dones) versus 1h30’/dia (homes). En aquest context de crisis sistèmiques i desequilibris del mercat de treball, les dones en general, i les joves, migrades i majors de 65 anys en particular, veuen agreujades les asimetries que ja existeixen. Les persones no ateses per l’afectació d’aquestes retallades recauen, en un 94%, en dones.
  • Organitzar la participació política entenent que les tasques de cura formen part de les nostres vides.
  • Imprescindible MIRADA FEMINISTA a la crisi-estafa, sense aquesta mirada s’impossibilitarà un canvi radical.

Cal combatre l’estratificació social, la divisió sexual i racial del treball i el control sobre els nostres cossos: l’església, l’Estat, les farmacèutiques, la publicitat, les multinacionals de l’alimentació… exerceixen violència sobre els nostres cossos.

L’assassinat de dones en mans de parelles o ex-parelles només és la punta de l’iceberg d’aquesta violència (24 morts, 2014; 14 des de gener…). Parlem de violència si parlem lògicament de violacions, però també de l’assetjament a la feina, el carrer, a casa i també als moviments socials.

Posar el cos de la dona a la palestra de la política és treure la violència patriarcal de l’esfera privada, treure-la al carrer.

Assumir des del moviments socials i polítics la violència de gènere com a violència política i denunciar el feminicidi. També és violència l’intent de control sobre les dones:

  • Dret a l’avortament: Se’ns infantilitza (i se’ns ha intentat psiquiatralitzat, malgrat tombar la llei Gallardón). Actualment de 16 a 18 anys pots fer-se intervencions quirúrgiques (mamelles, culs…) però no pots decidir lliurement sobre la teva maternitat.
  • L’heteronormativitat: Tot allò que s’escapi del binomi mascle/femella, tot allò que s’escapi de la família heterosexual és considerat com a malaltia. ¿Per què? Perquè formar famílies nuclears heterosexuals és fonamental per al manteniment del sistema capitalista i per al sosteniment de l’ordre patriarcal establert.

5.2. Acció feminista a l’Ajuntament

5.2.1. Incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques locals i prioritzar la igualtat entre homes i dones:

  • Incloure en el diagnòstic, el disseny i l’avaluació de les polítiques locals l’impacte diferenciat que tenen en homes i dones, nois i noies i nens i nenes. Tenir en compte, en definitiva, la desigualtat estructural com el gènere (així com s’hauria de tenir en compte l’origen).
  • Incorporar al funcionament dels òrgans municipals límits a la plena disponibilitat masculina: racionalitzar horaris d’atenció al públic, de participació ciutadana… fins i tot de realització i ubicació dels plens municipals i altres reunions de l’Ajuntament.

5.2.2. Impulsar un canvi cultural CONSCIENCIACIÓ en la distribució de temps i treballs entre homes i dones, sobretot quant al repartiment del treball domèstic i de cura.

  • Projectes específics de coeducació, d’educació per a la igualtat… dirigit i participats per diferents agents educatius (escoles, famílies, espais d’educació no formal…)
  • Aprofitar la llei contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia com a oportunitat per lluitar contra el sexisme.

5.2.3. Mesures correctores de desigualtat:

  • Promocionar la paritat en el marc de l’administració pública. Establir als plecs de clàusules i contractes el requisit de que les empreses comptin amb principis ètics: paritàries, que conciliïn vida familiar i laboral…
  • Estudiar la creació d’un servei de municipalització dels treball de cures a través de bosses de persones en situació d’atur o sense prestació que realitzi serveis de cures (infants, gent gran, persones dependents, tasques de neteja i manteniment de la llar) a través de la mediació o contractació directa per part de l’Ajuntament.
  • Permís de paternitat a l’administració local basat en el model nòrdic: 3 mesos al pare, 3 mesos a la mare i 3 mesos a repartir.

5.2.4. Mesures per promoure l’avortament lliure i gratuït com a dret bàsic de les dones

  • Instar des de l’Ajuntament al Parlament a la creació d’una llei pròpia sobre l’avortament i que es faci explícit el suport a les xarxes de suport
  • Creació de projectes feministes revolucionaris on es doni informació, suport i alternatives a les dones que vulguin interrompre l’embaràs, a partir de la col·laboració amb col·lectius feministes, plataformes de defensa dels drets, etc.

5.2.5. Mesures contra la violència masclista

  • Tornar a reapropiar-se de la crueltat que suposen els assassinats de dones pel simple fet de ser dones. Utilització del concepte de feminicidi i recuperar concepte d’assassinat polític, a través d’actuacions concretes al municipis i comarques sempre que hi hagi un assassinat d’una dona per violència de gènere (sonar campanes, comunicat institucional… tal com si es tractés d’una personalitat política).
  • Donar-li importància a les agressions que ocorren als moviments socials del municipi, i afrontar el problema com un fet públic i polític.
  • Realitzar pedagogia entre els col·lectius de dones municipals més institucionalitzats (com per exemple la Taula d’Igualtat) per tal que no assumeixin cert discurs descafeïnats de les institucions i sí d’altres de més contundents i reivindicatius.
  • Presentar mocions i fer accions per evitar retallada i supressió de serveis municipals que afecten a aquest col·lectiu de dones (SAID, SIES..)
  • Educar a la infància en els valors de la igualtat, el respecte i la convivència fomentada en la cultura de la pau, enfocats a eradicar d’arrel la violència de gènere.
  • Fer que l’Ajuntament es pugui personar com a acusació particular en els judicis per agressions en clau masclista.

5.3. Alliberament LGTBI

L’alliberament LGTBI (Lesbianes, Gais, Transexuals, Bisexuals i Intersexuals) i la defensa dels drets de les persones LGTBI ha de ser un eix fonamental de la nostra lluita contra les desigualtats. Aquesta lluita s’ha d’enfocar, no com una qüestió sectorial, sinó en base a la defensadels drets de les persones LGTBI, amb una perspectiva interseccional, es a dir, tenint en compte que les persones LGTBI estan travessades per múltiples identitats de gènere, (ètnia, classe social, edat, origen i tenim capacitats diferents i vivim en contextos diversos), i a través de la lluita contra l’heteronormativitat i el binarisme sexual, entenem que aquests són les principals fonts de discriminació.

També preveure accions més contundents contra les agressions homòfobes, ja que s’han detectat en els darrers temps diversos casos molt greus a la ciutat, com és el viscut fa uns mesos amb l’anomenat Proyecto Pilla-pilla, articulat per un grupuscle d’extrema dreta.

  • Incidir en la importància, l’eficiència i el desenvolupament dels plans d’igualtat que contemplin .
  • Realitzar propostes concretes a nivell municipal que garanteixin els drets universals del jovent LGTBI.
  • Defensar polítiques de joventut que puguin construir espais per poder expressar-se sexualment d’una forma lliure.
  • Presentar mocions i accions que defensen una educació que tracti de manera adequada la realitat LGTBI.
  • Fer que l’Ajuntament es pugui personar com a acusació particular en els judicis per agressions en clau homòfoba.

 

 

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge