Atur, pobresa i habitatge


 

EIX 1. LLUITA CONTRA L’ATUR I LA POBRESA I PEL DRET A L’HABITATGE

Estem en una situació d’emergència social que es caracteritza perquè un sector quantitativament molt important de la societat no accedeix o accedeix amb dificultat a béns que proporcionen necessitats materials bàsiques (alimentació, habitatge, cures sanitàries, medicació, materials per a l’estudi, aigua corrent, electricitat), al mateix temps que un altre sector social possiblement encara més gran quantitativament accedeix a aquests béns, però d’una manera precària vivint en la incertesa permanent sobre les possibilitats de continuar accedint a ells.

A Granollers lògicament també patim aquesta situació d’emergència social. Amb 5907 persones inscrites a 31 de març a les oficines de l’atur, més de la meitat de les quals no cobren prestació per desocupació, amb 2609 pisos buits, d’ells més de 700 nous, sense estrenar, amb els jutjats de Granollers que són els segons de la província, després de Barcelona, en el nombre de llançaments tramitats, amb la precarietat de la inestabilitat laboral i dels infrasalaris com teló de fons.

La causa immediata bàsica d’aquesta situació d’emergència social és l’atur i la precarietat, i la causa última la crisi econòmica capitalista. Qualsevol sortida a la crisi que respecti el marc capitalista en la seva fase actual de globalització financera i neoliberal es produirà necessàriament amb unes altes xifres d’atur (encara que en el futur les xifres puguin reduir alguna cosa respecte a les actuals) i amb la generalització de la precarietat i la flexibilitat laboral, amb les conseqüències de: la fi de les ocupacions estables, de les lleis i convenis que protegeixin les condicions de treball i la salut laboral de manera efectiva, salaris insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, pèrdua de poder adquisitiu de les pensions actuals i pràcticament impossible accés a una pensió digna per a la majoria de les persones treballadores actuals per la dificultat d’acumular anys de cotització i per partir de bases de cotització molt baixes. El que unit a les polítiques d’austeritat, imposades pels interessos del capital financer però també per la lògica del capitalisme competitiu globalitzat, que impliquen reduir la despesa social, configuren la situació que hem anomenat d’emergència social.

Les opinions dels economistes crítics (els que posen en qüestió el pensament econòmic dominant i oficial basat en els dogmes neoliberals) oscil·len entre els que pensen que cal un canvi radical i simultani en el si de la UE, però que suposi una ruptura efectiva amb les polítiques econòmiques realitzades fins al moment, i aquells que consideren que la recuperació de la plena sobirania i la sortida de l’euro i de la UE és condició indispensable per poder desenvolupar polítiques econòmiques alternatives basades en la satisfacció de les necessitats humanes i ecològicament sostenibles. No és casual que les majors aportacions a aquest debat procedeixin d’economistes grecs (Varufakis i Lapavitsas com a exemple de les dues posicions). El catedràtic d’Economia Política i Teoria Econòmica de la Universitat de Sevilla Juan Torres, d’esquerres però res procliu a posicions radicals, acaba de publicar (09/03/15) un article titulat “L’atur és inevitable dins de l’euro” on explica que ha arribat al convenciment, i això és el rellevant, que és impossible resoldre la qüestió de la desocupació massiva sense sortir de l’euro.

Tot això és necessari per contextualitzar el debat de la posició de la candidatura sobre l’actuació municipal que proposem en relació a l’atur, la precarietat i les seves conseqüències: l’empobriment i la no satisfacció de les necessitats bàsiques.

A l’emmarcament i diagnòstic del problema que hem realitzat qualsevol posició que es basi en proposar receptes que aplicades des d’un ajuntament de 60.000 habitants, amb competències ben delimitades per la llei i amb recursos més aviat escassos i decreixents, ubicat en una nació sense sobirania política, que al seu torn forma part d’un Estat integrat plenament en les estructures econòmiques i polítiques de l’entramat financer- monopolístic global, puguin suposar un canvi substancial en la situació actual aquesta creant una falsa il·lusió que només pot durar el que tarda a contrastar la seva viabilitat pràctica. Però tampoc podem assumir limitar-nos a actuar en el marc de les competències municipals desenvolupant de la millor manera possible, de manera que aconseguiríem pal·liar una mica les conseqüències, mitigant les contradiccions socials i fomentant la política assistencialista que manté en la passivitat a les persones afectades, que és el que ha fet el govern municipal del PSC, i per diferenciar-nos dels altres.

El que proposem a realitzar des de l’Ajuntament de Granollers és una política que respongui a tres objectius:

  1. Utilitzar tots els mecanismes competencials i pressupostaris per mitigar les conseqüències de la crisi capitalista sobre les persones,
  1. Propiciar l’autoorganització de les persones afectades, amb ple respecte des de l’Ajuntament a la seva autonomia, perquè puguin elles mateixes col·lectivament gestionar els recursos que es disposen com a mecanisme de satisfer necessitats bàsiques i crear el subjecte social col·lectiu que pugui propiciar canvis estructurals,
  1. Convertir l’Ajuntament en un instrument popular, que en connexió amb els moviments socials pugui generar la força social col·lectiva que amb una perspectiva i organització nacional pugui crear les condicions necessàries, entre elles una correlació de forces favorable, per provocar una ruptura amb el sistema econòmic i polític actual que es tradueixi en la recuperació per a les classes populars de la sobirania política i la sobirania econòmica (entesa com la sobirania total -independència- per realitzar una política econòmica pròpia més les mesures efectives per independitzar-nos de la dictadura del capital financer global).

En conseqüència, proposem que des de l’Ajuntament s’actuï en els següents plànols. Cal entendre que és un esquema per desenvolupar i debatre el programa, no un catàleg complet de mesures:

1.1. Nivell de competències pròpies

És el pla de les competències assignades als ajuntaments per la llei espanyola i de les possibilitats pressupostàries.


Es concreta bàsicament en els instruments següents (enumeració no exhaustiva, ja que és una qüestió encara en estudi):

  • Ordenances fiscals que desenvolupen la legislació tributària estatal en matèria municipal. De manera que la fiscalitat municipal s’orienti de la forma més progressiva possible i promovent objectius específics (per exemple, recàrrec del 50% IBI als pisos buits, taxes sobre caixers automàtics …)
  • Pressupostos municipals: concentrant en els objectius de pal·liar la situació social d’emergència i de foment de l’activitat econòmica, reduint al màxim tota despesa supèrflua, començant per un gran valor simbòlic: sous de la Corporació municipal tant dels regidors com dels càrrecs de confiança.
  • Decisions sobre la prestació de serveis municipals: fixant-nos l’objectiu de la municipalització.
  • Impuls a l’ocupació digna i estable en tots els àmbits en els que l’Ajuntament pugui influir. En el de la contractació pròpia i en el de les contractacions externes de serveis o d’obres.
  • Gestió de serveis socials: dotant-los de mitjans i pressupost, d’acord amb el que s’exposa més amunt. Orientació cap a l’autoorganització col·lectiva de les persones afectades. Entren mesures com creació de bancs d’aliments i menjadors municipals autogestionats.
  • Mesures específiques com les multes als bancs per tenir pisos buits.
  • Mesures de pressió / negociació: amb empreses que pretenguin tancar o deslocalitzar, amb entitats bancàries.
  • Màxim suport a col·lectius vulnerables, com les persones que han reivindicat els seus propis drets i han ocupat habitatges propietats d’entitats bancàries

Al nostre entendre, encara que segurament serà opinió molt discutida, en aquest pla no hi ha fonaments per a una crítica radical, si per una crítica matisada, a la política de l’actual govern municipal excepte al referent als sous de la Corporació i la manca de decisió per executar mesures acordades (per exemple, recàrrec de l’IBI als pisos buits, multes als bancs). Queda per analitzar els pressupostos municipals per fonamentar una política crítica i realment alternativa enfront de l’actual gestió.

1.2. Nivell simbòlic i de consciència social

Va més enllà de les competències municipals. Va dirigit fonamentalment a generar consciència social, però també a crear situacions de pressió sobre els causants de vulneració de drets.

  • Implicació de l’ajuntament en les lluites populars. Exemples: suport explícit a la lluita de treballadors, presència a les ocupacions d’oficines bancàries i en les concentracions per evitar desnonaments.
  • Presa de posicions publiques i divulgades massivament sobre determinades qüestions, socials o polítiques.
  • Organització de debats on s’analitzin els problemes i les possibles alternatives des d’una posició no neoliberal.
  • Expressar posicionaments clars i contundents: si un desnonament no s’ha pogut evitar, una convocatòria de concentració de condemna a la Porxada.
  • Visibilitzar les conseqüències de la crisi i no amagar-les. En aquest pla l’actuació de l’actual govern municipal ha estat mínima. Evidentment, és culpable d’una situació que ell mateix ha contribuït a generar, com a part de la burocràcia política que ha actuat en dependència del poder financer.

1.3. Nivell d’autoorganització popular

És el pla més important. El fonamental. Es tracta d’ajudar a crear el teixit social necessari per generar un canvi de correlació de forces que faci possible la ruptura política, econòmica i social.


És un treball pacient a desenvolupar amb els moviments socials existents, respectant la seva autonomia i de diàleg amb la societat, posant els mitjans perquè l’autoorganització es pugui produir: locals per a reunions, mitjans per a la difusió i debat.

 

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge