Educació


EIX 3. EDUCACIÓ PÚBLICA I DE QUALITAT

 

3.1. La zona única escolar: causa de la guetització de les escoles de la ciutat

L’ajuntament ha venut i ven contínuament la cara amable: Granollers, ciutat educadora. Els diversos intents de fer participar la població en el seu projecte han fracassat. El cas més clar va ser el fracàs del PEG, fa uns anys, quan governava el tripartit. En canvi, sí han anat quallant en determinats sectors de classe mitjana, les seves polítiques de reconversió d’escoles que suposadament funcionaven malament (per exemple, Pereanton, Ferrer i Guàrdia), canviant els Equips Directius i impulsant projectes educatius singulars (Música, Comunitat d’Aprenentatge…) que actuessin com a pols d’atracció de sectors “cultes” de la població per incorporar-los a les escoles, les quals tenien un percentatge notable d’alumnat de famílies immigrades i famílies de sectors socials de renda baixa, amb problemàtiques socials, desestructurades, etc.

La realitat ha estat i és ben diferent i fins i tot contrària al missatge de l’ajuntament: Granollers va ser declarada una de les ciutats amb més segregació escolar pel Síndic de Greuges, en un informe de l’any 2008 sobre segregació escolar. Granollers era dins de les 20 ciutats més segregadores de Catalunya, tant a Primària com a Secundària. Això s’ha ocultat de manera intencionada, no només per part de l’ajuntament, sinó també per part de la premsa i de les elits educatives (regidora, inspecció…) Hi ha localitats que, tenint una situació demogràfica i social més complex (nivells alts d’immigració, importants sectors socials desafavorits…), tenen un índex de segregació molt més baix.

Aquest informe es confirma actualment pel creixent procés de guetització escolar que progressivament està patint la nostra localitat. Algunes escoles de les perifèries han anat augmentant el nombre d’alumnes pertanyents a famílies d’origen immigrant, fins arribar a percentatges del 60, 70, 80%, agreujant-se el tema per l’impacte de la crisi en els sectors més vulnerables de la classe treballadora. Per tant, l’equitat educativa que ha de buscar, per principi, l’escola pública, deixar d’existir.

Un dels origens d’aquesta situació és la forta presència a Granollers d’escola (privada) concertada, en percentatges que oscil.len entre un 40 i un 50%. Sector aquest intocable, mai posat en qüestió per les autoritats de l’ajuntament (i fins i tot vist amb bons ulls per sectors progressistes) La majoria d’aquests centres (Escola Pia, Educem, Cervetó, Jardí, Anna Mogas, l’Estel…, + algunes Escoles Bressol i Llars d’Infants) oferten Infantil, Primària, ESO i Batxillerat, mentre que les escoles públiques només tenen Infantil i Primària, sense continuïtat en les etapes superiors. El repartiment d’alumnat immigrats i de NEE és molt desigual. Les escoles públiques tenen % molt més alts, d’una banda per raons evidents, però de l’altra perquè les administracions autonòmica i local tenen actituds “febles” i permisives amb els centres privats concertats (sostinguts amb diners públics)

Un altre tema important és el de la Zona Única, lligada a la llibertat d’escollir centre, una trampa més de la ideologia liberal-burgesa que afavoreix clarament sectors socials de renda mitjana-alta, ben informats, que “busquen el millor pels seus fills” Això afavoreix la mobilitat i que per tant les escoles vagin deslligant-se del seu àmbit urbà: el barri.

El procés de guetització que s’està donant a Granollers i a altres localitats està obrint diferències importants no només entre pública / concertada, sinó també entre pública / pública (de fet el Departament d’Ensenyament classifica els centres públics en A, B i C, ara anomenat eufemísticament “centres amb nivell de complexitat” Per tant, les polítiques alternatives han d’afavorir la millora de totes les escoles públiques (i no només d’alguna escola a través de projectes singulars o posant al front de l’escola persones de confiança de l’ajuntament). Ara bé, les polítiques alternatives a curt termini (programa municipalista) hauran de ser necessàriament complexes, tal i com és el problema. Això vol dir que haurem d’afinar molt en les propostes.

  • Existència d’una doble xarxa, pública i privada concertada. Aquesta, a Granollers, té molta importància (generalment, no es qüestiona la seva implantació) Això provoca, entre d’altres, una doble tipologia d’alumnat, responent, en certa manera, a les classes socials; desvia recursos públics cap al sector privat; potencia la segregació escolar.

  • Zona única. Possibilita la llibertat d’escollir centre (ideologia neoliberal) En un principi, es va impulsar, paradoxalment, amb la intenció d’evitar que una escola quedés adscrita a un barri. Amb el temps, s’ha generat la realitat contrària. Se’n beneficien sectors de la població (classe mitjana) que estan ben informats de les ofertes educatives (visiten vàries escoles en període de portes obertes) i acaben portant els seus fills a escoles que tenen projecte singular (Música, Comunitat d’aprenentatge, Esports…) Això farà que els/les seus/ves fills/es marxin del centre més proper. Així, les escoles de la perifèria acabaran tenint un alumnat d’una sola tipologia.

  • Granollers, ciutat segregadora. Segons un informe del Síndic de Greuges de l’any 2.008, Granollers es troba entre les 20 ciutats més segregadores de Catalunya. Aquesta dada s’ha amagat, mentre que Granollers s’ha venut com a ciutat educadora, ciutat per la pau… Des de l’any 2008 fins al 2014, la segregació ha augmentat, especialment a la zona nord, amb escoles de Primària que tenen una població escolar formada en gran part per fills de famílies immigrades i fills de famílies excloses socialment. Si aquest procés no s’atura, acabaran esdevenint escoles assistencials, les quals tindran com a primer objectiu cobrir les enormes mancances materials, deixant en segon terme les qüestions educatives i pedagògiques. A Catalunya hi ha localitats que tenint una situació demogràfica i social més complexe (nivells alts d’immigració, importants sectors socials desafavorits…), tenen índexs de segregació més baixos.

  • Manca de recursos per respondre a les realitats socials. L’anomenada crisi i les retallades han minvat els recursos destinats als centres públics, mentre que s’han agreujat les condicions de vida. Això ha tingut una clara repercussió a les escoles: disminució de beques, disminució de les actuacions de l’ajuntament (tant en infraestructures, equipaments, aportacions econòmiques…), disminució del personal de suport (vetlladores del Pla d’Entorn, TEIs, integradores, EAPs, reforç escolar, Serveis Socials…)

  • Poca participació de la comunitat educativa. Els diferents projectes municipals, per exemple el fracassat PEG, no han aconseguit fer participar a la comunitat educativa. Les AMPAs no tenen cap influència en les escoles (en tot cas, es limiten a organitzar extraescolars, a fer alguna aportació econòmica i a fer alguna festa), els Consells Escolars no són més que òrgans protocolaris, el Consell Escolar Municipal apunta algun debat, però no té cap poder per canviar les coses; les propostes interessants són vetades pels representants de l’ajuntament i de les escoles concertades. En definitiva, hi ha una clara dissociació escola / òrgans de participació de la C. Educativa.

En definitiva, a Granollers les polítiques municipals en el tema educatiu no només no apunten a transformar la realitat existent, sinó que amb les seves pràctiques consoliden un model educatiu segregador, injust amb les classes populars i especialment amb els sectors socials exclosos, trencant una vegada més la funció principal de l’escola pública, que ha de vetllar per l’equitat, per facilitar les mateixes oportunitats a tothom i, en última instància, per compensar les desigualtats socials.


3.2. Propostes des del món municipal

Proposem treballar i lluitar per una ESCOLA ÚNICA, que superi la doble xarxa pública / concertada, la qual, utilitzant diners de tothom afavoreix clarament l’escola privada. A la pública, no només ha començat a utilitzar la filosofia de la concertada, com la jerarquització i l’inici de la privatització, sinó que vol convertir-la en una escola subsidiària. Aquesta lluita nostra és a mig termini i anirà lligada a un canvi general d’estructures econòmiques i socials.

  • Trencar amb la Zona Única i apostar per una política de Zonificacions, és a dir, crear vàries zones que afavoreixin la proximitat, el repartiment de l’alumnat (per evitar els grans desplaçaments) entre escoles públiques i concertades. A més, la barreja d’alumnat de diferents nivells i diferents estatus, ofereix resultats més positius, a més de superar la guetització.

  • Control dels centres concertats, obligant-los a acomplir determinades quotes en tots els aspectes, per afavorir l’equitat, com ara alumnat d’EE i mínim alumnat a les aules on es manté el concert.

  • Implementar mesures educatives (econòmiques, plantilla, recursos, potenciació del reforç extern…) que afavoreixin els centres públics (especialment aquells que estiguin en situacions inferiors quant a alumnat determinat, resultats acadèmics, etc.) per afavorir l’equitat dins del marc de les escoles públiques.

  • Impulsar polítiques de barri que afavoreixin les relacions entre el barri i la “seva escola”, a través d’activitats unitàries, campanyes. Aquì, les AMPAs poden jugar un paper important.

  • Altres referents als Consells Escolars, Consell Escolar Municipal, Comissió de Garanties, Oficina de Matriculació, AMPAs, Plans d’Entorn, etc., per potenciar la participació de les famílies, revisar els sistemes de baremació per accedir a una plaça escolar, afavorir la integració de les famílies immigrades i nouvingudes, etc.

  • Més importància a l’etapa 16-20: FP, PQPI, etc.

  • Reserva de places a la resta de centres.

  • Més recursos per als joves de 16 a 20 anys, buscant la titulació bàsica i l’inici d’experiències professionalitzadores.

  • Buscar aliances per paliar les mancances de la política de la Generalitat en els centres públics.

  • Incidir en la necessitat que s’ampliï l’educació 0-3.

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge