Model econòmic


EIX 8. CAP A UN MODEL ECONÒMIC I CULTURAL MÉS SOCIAL, SOLIDARI I RESPONSABLE

Com a model econòmic entenem totes aquells aspectes del municipi que poden incidir per tendir cap a una economia que tingui més en compte els criteris d’igualtat, redistribució i retorn de les plusvàlues a la societat. Aquest model passa per accions com per exemple:

  • Foment del cooperativisme, del petit comerç, de l’autogestió…

  • Aposta pel consum ecològic i responsable

  • Defensa del petit comerç en contraposició a les grans corporacions i la banca

  • Reivindicació d’un model d’oci que no estigui supeditat a les lògiques capitalistes.

  • Drets laborals i sindicals

  • Mesures relacionades amb la fiscalitat, taxes municipals, impostos, etc. que serveixi per a la justícia social

8.1. Per un canvi en la lògica comercial i econòmica de la ciutat

La ciutat (sobretot al centre) està cada cop més en mans de les franquícies i hi ha cada cop menys petits comerços. La lògica del capitalisme i la bombolla immobiliària han fet desaparèixer a gran velocitat el comerç tradicional. La ciutat que es vantava paradigma del petit comerç ha vist com hem passat de botiguers a propietaris de locals en lloguer i franquiciats.

Per altra banda, s’observa que el comerç de barri viu un gran retrocés, sobretot vinculat a la crisi econòmica. Una de les causes és l’encariment del preu dels lloguers (fruit de la bombolla immobiliària) i també, com no, la crisi econòmica. A això cal sumar la forta competència de les mitjanes i grans superfícies: la proliferació de les grans cadenes (Mercadona, Carrefour, Eroski…) és una gran competència per a altres tipus de comerç. A més la intenció del PSC és aconseguir algun dia portar alguna gran superfície (tot i que només compta amb terreny per “mitjanes”) i ja ho va intentar amb Decatlhon (que es va posar al final a Mollet) i Mediamarkt (a Parets). Uns models comercials que aboquen als treballadors a la precarització i que alguns defensen falsament com a generadors de llocs de treball quan en destrueixen més per la seva presència dels que poden arribar a generar. Alhora obliguen a una mobilitat massiva de vehicle privat i xoca directament amb el model de ciutat compacta i mediterrània.

Mentrestant, alguns equipaments com el Mercat de Sant Miquel són definitivament tancats sense que tampoc s’hagi realitzat cap mesura proactiva per revitalitzar-ho i que incrementa una mica més el nivell de degradació que pateix el barri de Sant Miquel.

Propostes:

  • Oposició a la proliferació de noves grans superfícies comercials i zones de comerç i oci que estiguin allunyades del casc urbà. No volem la proliferació de nous polígons «d’oci» com els nous polígons comercials a la zona granollerina del Circuit o el Ramassar a l’altra banda de la carretera de Cardedeu.
  • Defensa ferma del comerç i l’oci de proximitat, sobretot als barris.
  • Reflotar i fomentar l’associacionisme de petits comerciants a totes les zones de la ciutat
  • Estudiar la viabilitat d’aprofitar l’estructura del Mercat de Sant Miquel per a residir-hi un mercat d’intercanvi i de tipus Els Encants de Barcelona. Podria acollir per exemple mercats populars de persones aturades. Possibilitat de cessió dels espais (parades) a projectes de comerç sostenible, de proximitat i social. L’objectiu és reconvertir-ho en un pol de referència d’aquest tipus d’economia, que permeti la generació de noves lògiques comercials i, de retruc, dignifiqui un barri tan castigat per la crisi.
  • Aposta al poble de Palou per noves accions emergents que permeti la transformació del paratge en una economia social i un pol d’atracció per pal·liar l’envelliment social. Algunes de les postes passarien per l’agricultura ecològica, nous models d’intercanvi o la inclusió de l’activitat agrícola en el Wwoffing (oferta de menjar i allotjament a canvi de treball al camp).

8.2. Oci, socialització dels béns culturals i lleure inclusiu

Propostes:

  • Impuls d’espais autogestionats, principalment per col·lectius de joves, com a punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi activitats. L’autogestió permet als joves fugir de l’alienació en l’oci i poder potenciar els vincles i la cooperació tot compartint espais
  • Canvis en la gestió dels Centres Cívics i altres equipaments per aconseguir que siguin de gestió directa per part de les entitats. D’aquesta manera les entitats se senten els espais molt més seus, els valoren, els respecten i els potencien.
  • Donar suport obert a la col·lectivització, autogestió, iniciatives individuals i col·lectives, i associacionisme sense ànim de lucre i/o de plantejament comunitari, i als equipaments i serveis públics no externalitzats, per a l’avenç d’una economia democràtica, social i solidària en detriment del pes i domini de les indústries i de la mercantilització cultural.
  • Potenciar l’assemblearisme de barri, urbà i rural en democràcia directa i transparència com única mediació del govern i empoderament en la gestió cultural pública, ni polítics ni empreses ni associacions
  • Tendir a evitar l’externalització de serveis als equipaments i fomentar que aquests siguin assumits per entitats o cooperatives.
  • Legislació i reglaments que garanteixin l’adaptació de les instal·lacions d’oci i cultura per a fer-les accessibles a tothom. Fer seguiment del compliment d’aquestes normatives.
  • Afavorir la participació activa de les persones afectades per malalties mentals, i d’altres col·lectius amb diversitat funcional, en els programes de cultura i lleure de l’àmbit municipal.
  • Facilitar espais i recursos per tal que els col·lectius de persones afectades per malalties mentals i els col·lectius de persones amb diversitat funcional puguin desenvolupar de forma autònoma les seves activitats culturals i de lleure obertes a tota la comunitat (tallers de ràdio; tallers de teatre; tallers de música, etc.)
  • Facilitar i fomentar la pràctica d’activitats esportives entre les persones amb diversitat funcional com un element bàsic per a la salut i el benestar.
  • Prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activitats culturals.
  • Generar dinàmiques de col·laboració entre les entitats fomentant el treball en xarxa i les relacions de solidaritat entre les diverses associacions
  • Potenciar l’activitat cultural en espais destinats a altres finalitats més enllà dels equipaments culturals; espais permanents o efímers que s’adaptin per l’acolliment d’una activitat cultural o artística
  • Controlar de forma democràtica les manipulacions de la subjectivitat i sobreexplotació que crea el turisme
  • La lluita contra l’especulació urbanística i d’habitatge i locals és la millor mesura per a la disposició d’espais urbans per a la cultura
  • Gestió d’uns pressupostos en cultura participatius amb les assemblees de barri.
  • Implicar la societat civil en la defensa de la cultura catalana

8.3. Sobirania tecnològica

Com a sobirania tecnològica s’entén la lluita l’accés universal a les tecnologies de la informació i la comunicació, cada cop més cabdals a la societat actual, alhora de la protecció d’aquest accés i ús de la tecnologia de les lògiques neoliberals i dels interessos de les grans corporacions que, de retruc, posen constantment en perill amb diferents mètodes –comercials, polítics, lobbys, etc.– aquesta sobirania.

Implantació de programari lliure a l’administració en català, que utilitzi estàndards oberts a l’hora emmagatzemar dades i que garanteixi la seguretat del programari per mitjà de terceres persones.

Trobar els mitjans per formar i conscienciar en l’ús del programari lliure. S’han de potenciar polítiques que permetin l’arrelament i desenvolupament del programari lliure. És necessari trencar amb la dinàmica d’ús de programari pel fet de ser més pràctic, s’ha d’incidir en les implicacions socials del programari i en la importància del coneixement del funcionament de les eines telemàtiques que s’utilitzen.

Millora de l’accessibilitat:

  • Tota la informació d’interès públic ha de ser accessible per tots els canals possibles.
  • La informació ha d’estar publicada en formats lliures i fàcilment consultables. Només aquest fet pot garantir l’accés universal.
  • La informació ha de poder ser tractada. És a dir, s’ha de facilitar en formats que en permetin el processament de forma fàcil i àgil.

Millora de les infraestructures tecnològiques:

  • Garantir l’accés a internet a tota la societat i d’aquelles eines necessàries pel desenvolupament telemàtic.
  • Tenir en compte projectes ja existents -com guifi.net– que poden satisfer aquestes necessitats.
  • Posar les eines per tal de que mica en mica aquests serveis estiguin autogestionats a nivell municipal o de barri.
  • Prioritzar la descentralització dels serveis telemàtics per garantir un sistema robust, però, alhora, s’ha de preservar la intimitat personal i garantir la màxima seguretat.
  • Evitar la gestió i externalització de serveis tecnològics municipals per part d’empreses privades.

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge