Participació, democràcia directa i transparència


EIX 7. PARTICIPACIÓ, PODER POPULAR, DEMOCRÀCIA DIRECTA I TRANSPARÈNCIA

Els barris en les grans ciutats son l’espai on es desenvolupen les relacions veïnals, culturals, associatives i, sovint, laborals d’on emergeixen una plural i multiforme varietat d’organitzacions, grups, associacions i col·lectius que actuen i incideixen dia a dia en els diferents àmbits de la realitat. Per això, i degut al seu paper fonamental com espai d’autoorganització i politització popular, considerem que el barri conforma l’àmbit de partida des d’on els subjectes socials han impulsat fins ara i han de continuar impulsant, des de baix, el procés cap a la independència i la transformació social. El carrer i no la institució muncipal és doncs on ha de residir el marc territorial de referència des d’on posar en marxa o continuar impulsant des de baix el canvi social i nacional i des d’on activar el procés constituent per canviar-ho tot.

La «participació ciutadana» ha estat un concepte en els últims anys pervertit per l’afany d’aparença de les lògiques electorals. Així trobem «processos participatius» i existeixen al municipi «consells ciutadans» on la «participació» se centra en un caràcter exclusivament consultiu o, en molts casos, informatiu sense cap poder de decisió.

A més, en el cas de Granollers es detecta:

  • Una política clara de despatxos i xarxes clientelars. Una tècnica molt optimitzada pels governs socialistes per amagar els problemes latents i individualitzar problemàtiques col·lectives alhora que generar xarxes d’interessos, intercanvis i tractes on tothom acaba en deute amb l’equip de govern.
  • Campanya permanent en la recerca de rèdits exclusivament electoral. Execució de polítiques en base lògiques propagandístiques, molts cops sorgides de propostes i decisions unilaterals que no tenen en compte l’opinió o les prioritats que podria establir la població.
  • Neutralització i apropiació de contrapoders que puguin aparèixer. Molts cops la política reactiva de l’Ajuntament cerca l’apropiació d’aquelles idees, moviments, accions o reivindicacions que poden romandre fora del seu control o gestió. Aquest control en molts casos cerca des de l’apropiació del rèdit electoral a l’anul·lació de l’autonomia democràtica, l’autogestió o els possibles moviments contestataris o que puguin «generar mala imatge» al consistori.

7.1. Incidència i participació en les decisions de l’Ajuntament: modificació del ROM

La participació ciutadana en les decisions executives de l’Ajuntament són actualment molt minses. La clau resideix entre d’altres qüestions pel Reglament Orgànic Municipal (ROM) que regula la participació de les persones i organitzacions en el ple de l’Ajuntament. El ROM actual (redactat al 1988 i amb l’última actualització de fa 11 anys) limita força la participació directa en els principals òrgans de poder municipal. Un ciutadà qualsevol ho té molt difícil per presentar mocions o fer propostes sense passar per maquinàries de partits polítics.

El ROM és una eina que, amb voluntat política es pot a aprofundir àmpliament fins a incloure conceptes com assemblees de barris, referèndums municipals, etc.

Propostes:

  • Assemblees de barris. Òrgan ordinari de participació ciutadana sense excloure la celebració d’assemblees municipals, però amb l’avantatge que l’assemblea de barri, molt més funcional i reduïda, permet debats amb molta més participació i alhora permet tractar els temes d’interès més immediat pels veïns/es.
  • Assemblees municipals obertes sobre qüestions claus de la política municipal on la institució cedeixi la iniciativa política a la ciutadania mobilitzada i que alhora aquesta iniciativa tingui un retorn i una repercussió a les institucions.
  • Referèndums municipals. La convocatòria de referèndums ha de servir per implicar el conjunt de la població en la presa de decisions col·lectives, especialment en aquelles decisions polítiques d’interès general de competència municipal. Per exemple, es poden establir mecanismes pels quals les iniciatives que suposin un percentatge significatiu dels pressupostos municipals o l’execució d’un projecte com el barri de la Bòbila hagin de ser referendades a través de la consulta popular. Perquè el referèndum sigui una eina realment útil i sigui percebut com un mecanisme d’incidència real cal que tingui garanties de que la decisió presa per la ciutadania serà vinculant per les institucions.
  • Més atribucions i autonomia al Consell de Poble de Palou. Per la seva realitat diferenciada i des la resta del municipi i com a poble històric independent en el passat, la població de Palou necessita una eina de participació més enllà del caràcter informatiu i consultiu com té el Consell de Poble. Proposem també impulsar un procés d’estudi i participació per valorar que el poble de Palou pugui esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) que, entre d’altres, també garantiria més la seva protecció.
  • Reorientar els consells sectorials actuals per dotar-los de poder de decisió més vinculants més enllà del mer assessorament.
  • Modificació de la participació de la ciutadania i les entitats als plens. Per garantir millors mecanismes per la presentació de mocions i propostes d’acord.
  • Millorar els mecanismes de formulació de precs i preguntes a les regidores/ors al final dels plens.
  • Publicitar la totalitat de gestions polítiques de l’Ajuntament: des de les comissions informatives fins al contingut íntegre de les mocions i propostes d’acord.

7.2. Creació i foment d’espais reals de participació popular als barris

A Granollers hi ha reconegudes un total de 16 associacions de veïns més 2 comissions de festes i una associació dedicada al barri. També hi ha una federació d’associacions amb seu a l’edifici de l’avinguda del Parc.

Aquestes associacions, lluny de la funció que tenien originàriament aquests moviments, no acostumen a fer un treball de seguiment, articulació i reivindicació al barri. La seva tasca s’emmarca cada cop més en qüestions lúdiques i recreatives, i es distancien molt de ser un poder cívic o una força representativa als barris.

En tot això es detecta com a principal motivació un clientelisme polític o les motivacions polítiques de molts representants veïnals. Altra qüestió és la poca implicació o capacitat d’atracció que tenen aquests tant en quantitat com en varietat, ja que, amb excepcions, l’arquetípic participant d’aquestes associacions és d’home gran jubilat, lluny d’altres perfils com les dones o els joves.

A nivell d’organitzacions socials, cal destacar el paper que té la PAH a nivell de barris. També destacar l’existència d’algunes associacions culturals vinculades a persones d’origen no-català (d’Àfrica principalment) que poden tenir molt de potencial als barris.

Estratègies:

  • Cal detectar i generar instruments que possibilitin la mobilització i aglutinament social als barris, sobretot articulats al voltant dels problemes més urgents (pobresa, desnonaments, atur…) però també d’altres circumstàncies o problemàtiques concretes que poden afectar.
  • Davant la dificultat de que siguin les actuals associacions de veïns les que articulin aquestes lluites, cal una Federació o una altra mena d’entitat que auspicïi paral·lelament el moviment i la consciència cívica als barris i que, de retruc, pugui provocar efecte contagi en les AV existents.
  • Enfortiment d’una identitat de barri
  • Articulació col·lectiva (ja sigui a través de l’AV, assemblees o organitzacions) de problemàtiques tant generals com concretes del barri
  • Un moviment assembleari a cada barri prou fort que tingui legitimitat per incidir en la política municipal
  • Una federació d’AV que aglutini tot aquest moviment i esdevingui un pol de força davant de l’Ajuntament.

7.3. Pressupostos participatius

El pressupost municipal és la principal eina de gestió d’un Ajuntament. En el pressupost municipal es concreten les despeses que l’Ajuntament farà al llarg de tot l’any. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal és fonamental que la decisió d’aquestes accions es sotmetin a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.

Per tant, l’Ajuntament ha de garantir especialment la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a l’aprovació pel ple dels pressupostos municipals anuals. S’han d’introduir, doncs, fórmules diverses d’intervenció i de participació de la ciutadania i de les entitats en el debat pressupostari -creació de comissions de participació amb presència de ciutadans i ciutadanes i d’entitats, dret de fer arribar a l’Ajuntament propostes i suggeriments (verbalment, per escrit o per via telemàtica), sessions des del punt de vista dels barris, etc.

Aquest procés podria anar acompanyat de la creació d’un Reglament de Pressupostos Municipals Participatius on es prevegin els procediments d’elaboració i de participació ciutadana.

7.4. Auditoria del deute

La manca de recursos econòmics és la principal llosa que pesa sobre les institucions municipals i que limita notablement la seva acció política. Més enllà dels mecanismes de finançament dels ajuntaments, un dels principals problemes és que en alguns municipis el percentatge que es destina a pagar el deute contret pels consistoris, i els interessos que genera, és tant gran que en alguns municipis arriba a significar el 15% del pressupost.

Les auditories ciutadanes municipals del deute són processos participatius en el que la mateixa ciutadania d’un municipi agafa consciència de quins són els deutes il·legítims de la seva administració per a reclamar i lluitar pel seu no pagament. Concretament, es materialitza en la lluita pel dret a la informació com a pas previ o paral·lel a la lluita pel dret a la participació real. Un dels principals mecanismes de control ciutadà, i per tant de participació ciutadana, ha de ser el control econòmic dels ajuntaments i per tant cal exigir no només plena transparència en matèria econòmica, cal que el conjunt de la població tingui accés a la informació sobre quins són els deutors del seu consistori i quins interessos genera aquest deute.

Cal engegar processos d’informació pública que permetin identificar i destriar el deute, mesurar quina part d’aquest és legítima i decidir democràticament que fer amb aquella part que no ho sigui.

7.5. Transparència

Sous dels regidors i regidores i càrrecs de confiança: S’han de reduir els sous dels regidors, per anivellar-los a la mitjana de sous de la població del municipi. Per aquesta raó, caldria una revisió immediata que estigui en relació amb el salari mínim interprofessional. Per avançar cap a una societat més justa on tothom tingui les mateixes oportunitats, no es poden acceptar càrrecs de confiança en l’Administració pública, càrrecs que no han seguit un procés d’ocupació just. Per això, cal impulsar polítiques de contractació de personal transparents i objectives que impedeixin l’aparició de pràctiques clientelistes.

La transparència municipal i la lluita contra la corrupció: Defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a element vertebrador de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. Proposem una sèrie de mesures que tenen com a finalitat potenciar una gestió transparent de la política de subvencions, ajuts, contractacions, etc. sobre tot allò que fa referència a les aportacions econòmiques a entitats i col·lectius i, a la contractació externa d’empreses.

Mesures que, d’altra banda, també han de permetre a la ciutadania tenir un major control de les despeses dels partits i ingressos dels regidors i regidores del consistori. La lluita contra la corrupció passa perquè la ciutadania participi en la institució municipal i que aquesta sigui oberta a tothom:

  • Limitació de sous dels regidors/es.
  • Declaració d’interessos dels regidors i regidores. Aquesta declaració s’haurà de realitzar no només en el moment d’acceptar el càrrec, sinó també en el de deixar-lo.
  • Que els regidors i regidores presentin la seva declaració de renda anual a intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de secretaria.
  • Que els partits polítics representats en el plenari, presentin anualment al secretari municipal o a l’interventor la declaració anual de despeses i ingressos del seu partit.
  • Que, en cas que els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·licitin crèdits a una entitat financera, aquests es facin públics.
  • Que la despesa de propaganda dels partits polítics durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal.
  • Que totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores i dels grups municipals, siguin públiques al web de l’Ajuntament.

7.5. Espai públic

Oposició a la privatització constant de l’espai públic. Cal l’obertura d’aquests espais als diferents usos que pot fer la ciutadania i traslladar al carrer tot allò que no calgui quatre parets. Des de les prohibicions dels jocs de pilota a les places del centre o a les mobilitzacions socials de caràcter espontani, hi ha molts conflictes considerem que l’ordenança de civisme no dóna una solució conforme a les necessitats de la gent.

Alhora, s’observa que en tasques de seguretat pública es compta en excés amb l’acció de policia armada i no es compta amb altres alternatives com un cos d’agents cívics o un cos de protecció civil.

Propostes:

  • Redefinir i ampliar a tota la ciutat els «espais de lliure expressió» –elements urbans on es pengen cartells i altres— i evitar que aquests siguin d’expressió publicitària i, molt menys, que fomentin activitats que van en contra dels principis d’igualtat, d’alliberament de la dona, etc.
  • Fomentar la creació d’un cos de protecció civil que n’assumeixi competències en aquesta matèria.
  • Estudiar la possibilitat de crear un cos d’agents cívics en coordinació amb altres agents de dinamització de la ciutat (socials, juvenils, etc.).
  • Redefinir els protocols d’actuacions de la Policia Local per reenfocar la seva intervenció, en especial en qüestions d’exclusió social (desnonaments, talls de subministrament, etc.) i davant de certs col·lectius sovint criminalitzats (persones migrades, joves, moviments socials, etc.).
  • Presentació de l’Ajuntament com a acusació particular en aquells casos que atemptin contra les llibertats ideològiques, violència de gènere i diversitat ètnica com a mesures de lluita contra el masclisme, la xenofòbia i el feixisme.

 

 

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge