Sistema sanitari


EIX 4. LA SANITAT DES DEL MÓN LOCAL: PER UN SISTEMA SANITARI PÚBLIC, DE QUALITAT I INCLUSIU

Advoquem per l’exclusió de l’ànim de lucre de les lleis en matèria sanitària per impossibilitar que es faci negoci amb la nostra sanitat. Un sistema sanitari que abasti totes les fases de la vida, amb una visió integral, des de la prevenció de la malaltia, des de la infància a les cures socio-sanitàries i el respecte a una mort digna.

En un model de desenvolupament de la societat que respecti i cuidi la salut de la població en totes les seves vessants sense que cap política pugui afectar negativament la salut. És en aquest model que es trobaran recollits els drets de tota la població, un model no patriarcal, de respecte a la infància, a les cures de la població més feble.

De respecte a la fase d’inici de la vida i de final de la mateixa. Definim el dret a la salut com un dret bàsic per a totes les persones i defensem un sistema sanitari no sexista, no classista i no racista.

Tot i que els ajuntaments acostumen a tenir poques competències sanitàries, en el cas de Granollers aquest compta amb una gran influència en la gestió hospitalària amb la seva presència al patronat de la Fundació Privada Hospital-Asil. Pel que fa a la resta de competències, cal posar de manifest públicament que no correspon a l’administració local corregir totes les deficiències del sistema sanitari tot i que això no implica que l’ajuntament no hagi de fer esforços per minvar aquestes mancances.

4.1. Pol de força contra les retallades i la privatització dels serveis sanitaris

  • Implicació de Granollers en la lluita per la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris davant les tendències privatitzadores de l’administració, i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans.
  • Impuls d’enquestes de satisfacció en relació amb la xarxa d’equipaments sanitaris presents al municipi per tal de poder dotar-se d’elements de pressió davant l’administració autonòmica.
  • Impuls de la creació d’agrupacions de persones usuàries de la sanitat pública.
  • Vetllar per suplir amb recursos propis dels ens locals aquelles necessitats sanitàries que no restin cobertes com el transport adaptat, especialitzacions mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries…
  • Aposta per uns serveis públics, universals i de qualitat. Vetllar per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris –atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda…
  • Promoció de la medicina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables.
  • Defensa de l’avortament lliure i gratuït i dignificació dels serveis d’atenció sanitària a la dona. Incidir en les funcions del Servei de Joventut i del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) per l’assessorament i informació a les dones

tot vetllant per la salut, benestar i seguretat de les dones i donar-les suport, sigui quina sigui la seva edat.

4.2. Àmbit hospitalari

  • Evitar la creació d’un nou hospital de gestió privatitzada a Granollers. Com a herència de la desaparició de la Policlínica la ciutat té pendent la creació d’un nou centre hospitalari. Aquest nou centre però no pot passar en cap cas per una interessada gestió privada com es vol impulsar des de la dreta.
  • Pressionar a la Generalitat per a l’impuls del nou centre hospitalari amb la garantia d’una gestió pública i de qualitat amb criteris d’eficiència, contenció econòmica i funcionalitat tant en la seva construcció com posada en marxa. No volem hospitals-museus ni obres faraòniques, volem un servei per a la societat.
  • Informació més clara i transparent a la població sobre la situació i dèficits de l’Hospital General de Granollers. Càlcul clar quin és el seu nivell d’endeutament, llistes d’espera, ràtio de llits públics hospitalaris per habitant, quina priorització es fa a l’activitat de caràcter privat, etc.
  • Participació i activació de la població sobre la problemàtica hospitalària. Obertura de debats als barris sobre la gestió d’un equipament cabdal per a la ciutat. La ciutadania ha de poder exercir un control social més directe i estricte dels recursos hospitalaris.

4.3. Àmbit sòcio-sanitari

  • Treball per la millora i dotació pressupostària suficient per la detecció dels problemes de l’àmbit social i sociosanitari. Per tant, potenciar els serveis socials.
  • Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament.
  • Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta, amb programes de salut i altres activitats organitzades i/o promogudes des de l’ajuntament.
  • Treballar per millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, incidint en la prevenció dels embarassos no desitjats, com també en les malalties de transmissió sexual i la SIDA, i oferint un servei d’assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat
  • Donar suport a les associacions de familiars i malalts.
  • Campanyes i iniciatives actives contra l’exclusió i l’estigmatització social de les persones amb malalties mentals.
  • Augmentar i millorar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts.
  • Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres sanitaris públics.
  • Facilitar, des de l’ajuntament, el suport de mediadors interculturals i treballadores socials, que puguin ajudar en la detecció de problemes socials i sociosanitaris i en la resolució de conflictes assistencials i socials a causa de les diferències culturals o religioses.

 

 

Deixa les teves propostes fent doble clic a sobre de la imatge