Els DDHH estan per sobre de qualsevol marc jurídic, i és per això que davant la persecució judicial i policial de les llibertats fonamentals ens situem sempre i de forma inqüestionable al costat de qui pateix la persecució i enfront del poder agressor. La brutalitat policial és una pràctica massa vella que des de l'esquerra independentista, malauradament, hem viscut en pròpia carn.

La història ens ha ensenyat que només des de la desobediència civil a lleis i resolucions contràries als Drets Humans, hem avançat en drets individuals i col·lectius. Només amb determinació, perseverança i valentia davant les injustícies hem assolit fites històriques com el dret a l'educació, a la salut i a la seguretat social, el dret a vot i a la participació política d'homes i dones, els drets sindicals i laborals, el dret al divorci i l'avortament o la fi del servei militar obligatori.

Davant el clam popular per exercir el dret a l'autodeterminació, que ha dirimit en un conflicte polític entre el poble català i l'estat espanyol, la sortida més democràtica possible era la realització del referèndum d'autodeterminació, i entenem que per exercir drets que són universals no és necessari permís ni autorització de cap govern ni estat.

Reconeixem petges de franquisme en l'ús de la policia com a arma intimidatòria, en els registres a impremtes i mitjans de comunicació, en la imputació de prop de 800 alcaldes, i en la suspensió de l'autogovern a Catalunya impulsada per PP, PSOE i Ciutadans.

Per aquests motius vam presentar una moció amb ERC i PDeCat per mostrar la solidaritat amb les persones ferides com a resultat de la brutalitat dels cossos de seguretat de l’Estat i condemnant explícitament i sense pal·liatius tota la violència, física i psicològica, generada per l’Estat contra el Referèndum de l'1 d'Octubre.

Més informes del ple d'octubre de 2017