Ja hem opinat en anteriors ocasions de l’estudi sobre la segregació escolar que l’ajuntament de Granollers va encarregar ara fa uns anys, remarcant les seves insuficiències, com per exemple descartar la zonificació, conscients que la zona única agreuja la segregació escolar. Però més greu resulta quan en les comissions que van treballar sobre les conclusions de l’estudi es rebutgen les úniques mesures que podien pal·liar els nivells de segregació, és a dir,

1. que l’OME (l’Oficina Municipal d’Escolarització) controli TOT el procés de preinscripció i matriculació (en comptes dels mateixos centres), per limitar la lliure d’elecció de centre (recordem que és, segons alguns experts, una de les causes principals de la segregació escolar) i per posar l’equitat educativa al davant de tot. Recordem que l’educació és un dret bàsic, universal, que treballa per la cohesió social, per la inclusió i és compensadora de les desigualtats socials, i que, per tant, les diverses administracions tenen l’obligació de vetllar per l’acompliment d’aquests drets, tal i com recullen les lleis més elementals. Caldria aclarir que els drets fonamentals no s’haurien de negociar i per tant no haurien d’entrar a formar part de pactes i de consensos. Com dèiem, aquell rebuig va estar dirigit pels representants de la concertada, per algunes direccions de la pública i va comptar amb el vistiplau del regidor d’educació, que, per sobre de tot, buscava el consens, un consens que, ja ho sabem, només pot beneficiar els privilegis de la concertada (molt present a Granollers, al voltant d’un 40% de l’alumnat) i el manteniment de l’statu quo present. Cal dir que algunes escoles concertades es van negar a facilitar informació a l’estudi, i

2. es va rebutjar la iniciativa ciutadana d’animar a famílies autòctones a matricular-se a “escoles d’alta complexitat” per revertir la composició de l’alumnat, argumentant que aquest fet podria discriminar les altres escoles. Propostes d’aquest tarannà, que justament compensen la passivitat de l’administració, haurien de ser reconegudes i impulsades.

Les mesures finals d’aquelles conclusions, tan lloades pel govern municipal i més tècniques que efectives, han estat: refer la guia de centres, fer un vídeo sobre l’educació a Granollers (buit de contingut, per cert), treballar amb alguns centres perquè es promocionin a través de la innovació i d’un projecte singular, i entrin en competència amb els altres centres (des de quan un dret bàsic s’ha de mercantilitzar?) D’altra banda, el govern municipal posa dos centres públics com a model de superació de la segregació, menystenint el treball educatiu que fan les altres escoles públiques. Un ajuntament que ni tan sols és capaç de fer campanya de matriculació de totes les escoles públiques, fent un suport positiu a aquestes, com fan altres ajuntaments, i com els tocaria fer si fossin realment d’esquerres. Tot plegat demostra una manca de voluntat política d’afrontar, amb mesures reals i efectives, les problemàtiques educatives profundes.

Per què ens posicionem en contra del Pacte sobre la Segregació Escolar impulsat pel Síndic de Greuges, que properament signaran amb el Departament d’Ensenyament, la patronal de la concertada i altres entitats? Nosaltres entenem que les mesures recollides són del tot insuficients, que les propostes no estan blindades per cap llei i que en cap cas van a l’arrel del problema, que és estructural. A més, no compta amb l’adhesió del sindicat majoritari del sector, la USTEC, ni de la CGT, ni de la FAPAC. Amb l’agreujant que venim d’un període de retallades, encara no revertides, i sense un compromís per part del govern de revertir-les. Cal recordar que es destina a educació un baixíssim pressupost, menys del 3% Al Pacte no es qüestiona la doble xarxa educativa i no s’entreveu cap intenció de minvar el poder de la concertada ni de limitar els seus privilegis, tan evidents al país i a la nostra ciutat. Com a molt, es parla de més control i de coresponsabilitat, però també de dotar de més inversió econòmica les concertades que tenen alumnat desafavorit. No es qüestiona la “lliure elecció de centre”, sinó que es contempla com un dret i un principi de la LEC, juntament, paradoxalment, amb “l’equitat, la inclusió escolar i la cohesió social”.

No s’expliciten quines pràctiques referents a l’admissió i/o permanència haurien de generar expedients informatius i mesures disciplinàries/sancionadores ni es concreten les sancions per aquells centres que no informin sobre el caràcter voluntari del pagament de quotes.

Nosaltres defensem una xarxa d’educació pública, laica i gratuïta des de l’escola bressol fins a la Universitat que inclogui el temps de migdia i els espais de lleure i esports. Un pacte emparat en una llei que garanteix i vetlla per la supervivència de l’educació privada no és cap garantia. I és l’escola pública la que està en condicions de lluitar contra la segregació, la que proveeix educació, des de la igualtat i la no discriminació,  com a un dret i no com a un privilegi, abans, ara i sempre, perquè no se’ns escapa que, en l’actual període de davallada demogràfica, a l’escola concertada aquest Pacte que l’obliga a matricular alumnat NEE, és a dir, a augmentar matrícula i finançament, li pugui semblar ara una mesura òptima.

Eduard Navarro i Doménech, regidor de la Crida per Granollers-CUP
Josep Sánchez Mejías, membre del CEM i de la Crida per Granollers-CUP

[Article publicat al periòdic El 9 Nou del 15 de març de 2019]